¡Crea tu Blog Ya!

Ver Más Blogs

GuGara.comSantibañez el Alto

Santibañez el Alto

Santibañez el Alto

Archivo: Julio 2006

La Torri 'e Don Miguel

26/07/2006

L’orihin ‘e la Torri de Don Miguel se ebi al comendaol de Santibañiz Frey Miguel Sanchi, quien mandu hadelsi una casa al lau d’una calzá romana de tantas que recorrin la sierra y poquinu a pocu hué creziendu el pueblu asta sel villa. Desistía nel ayuntamientu un documentu andi idia que s’autoridaba a lus torrosnerus a fruhilsi to las piedras que les hueran menestel del castillu 'e Santibañiz pa costruil la Torri.

Paseal polas sus callis estrechas con esi airi d'antañu.

Entri lus igrus XII y XVI se hemencia la Torri ‘e Don Miguel, el 9 d’eneru de 1441 Don Gutieeri Sotumayol mienta la Torri comu Villa y es posibli que huera el mesmu que le diera el rollu y el su titulu ‘e villa.

El Maestri D’Alcantara Huan de Sotumayol desaparta unas tierra (La hesa ‘e Pastu, Labol y l’arenal) qu’eran ‘e Santibañiz pa dalsilas a la Torri pa que la tuviensin comu hesa.

Paisahi 'e lus alreoris la Torri

El 20 ‘e setiembri de 1486 el Maestri Huan de Zuñiga da a la Torri, desapartandulas de Gata, Santibañiz y Villasgüenas las tierras a la drecha ‘el caminu Reina andi se desaparta del de Santibañiz, asta la Hesa el Boyal, polas Medianas y lus Lavahus asta la cima la Aliseda nel Guiharral acontinandu pol telminu ‘e Gata asta Valdevolmenas.

Volaizu tipicu

Ena praza qu’es cuadrá (mehol idíu retangulal) s’alcuentra el ayuntamientu, una huenti y la ilesia de Muestra Siñora ‘e la Asunción con un hardincinu hucheau reutu.

Praza Mayol cona Ilesia L'Asunción

L’armita el Cristu esta nel sul del pueblu, a la entra dendi la carretera y data sel sigru XIV, l’armita ‘e Bienvinia salcuentra ena carretera hacia Cahalsu, andi se hadi una güena peronia el día la su celebración, el segunderu domingu alúu la Pascua ‘e Resurehción, hadiendusi una romeria dendi el pueblu asta l’armita y a la nochi el capazu, traición qu’a siu arrecuperada y qu’andinantis se hadia en otrus pueblus tamién.

L'armita 'e Bienvinia



Caminu l'Almenara, y el simbulinu 'e la Sierra 'e Gata.

L'Armita el Cristu.

Nu vus orvieis de manducal y bebel el condumiu y el vinu qu'ay pol to lus pueblus 'e la sierra, vali la pena.

Ver/Escribir Comentarios

Sierra 'e Gata: Anicia el paseinu.

21/07/2006

Esti articulinu eberia abel siu enantis qu’el de Santibañiz, pa ponel a la henti en situación sobri qu’es y andi cai la Sierra ‘e Gata, mas que ná pol si entovía ay dalgunu que nu lu sepa.

La Sierra ‘e Gata esta situá nel norocienti la comuniá d’Estremáura. Linda con Portugal al oesti y con Salamanca al norti y conas comarcas las Hurdis, vegas d’Alagón al noresti y al sul. Esta hemenciá pol cincu vallis y abondu montis, dalgunus comu el Xalama con 1492 m. el Hañona con 1367 m. el Espinazu con 1342. la Bolla Grandi con 1519 m. y tamién la albundancia ‘e rius y regatus comu el Elhas, el Arragu, El Tralgas, asina comu lus pantanus el Bolbollón, el embalsi Rivera ‘ e Gata y el Atalaya hadin ‘e la Sierra un paisahi repuliu pa lus amantis ‘el senderismu y la naturaleda.

Vistas del pantanu Bolbollón


La Sierra ‘e Gata a siu testigu d’invasionis y runchas entri pueblus dendi Viriatu, asta reinus y paisis cona guerra la endependencia, tamién á siu frontera y lindi entri morus y cristianus, á siu tierra ‘e vettonis, romanus, visigodus,hudius, arabis y lionesis. Tierra en runcha y runchaora comu atestigüan lus restus lus castillus d’Elhas, Santibañiz, Trevehu y la Almenara ‘e Gata.

Castillu "e Trevehu

Almenara "e Gata

Manducal un pratu tipicu pue hadelsi en calisquiel taberna y enus albundantis mesonis y restauranis qu’ay pa lus pueblus. Cabritu, pecis fritus, patatas con bacalu, un mohi pimientus o guindas picantis, una ensalá limonis, to ellu hechu cona mehol adeiti el mundu. Tamién el quesu ‘e cabra y oveha son mu cumprius pa comelus con un güen basinu ‘el vinu ‘e pitarra, que ya s’alcuentra pa mercalu peru si teneis opoltuniá y vus envitan al hechu enas boegas o boigas en San Martin, nu igais que no, frescu y cona calol que hadi nel vranu refresca el gañoti y quea el su sabol almendrau mu güenu. Y que idil ‘e lus durcis, las perrunilas, lus gruñuelus, lus pestiñus y el aguardienti brancu ....

Pa mercal dalgun recuerdatoriu y d’artesania son tipicus lus encahis ‘e bolillu, especialmenti en Hoyus y Acebu, tallas ‘e maera, cestus, sillas d’enea, castañuelas, gaitas y tamborilis y urtimamenti puedi alcuentralsi cosinas turisticas tamién comu colgantis, pendientis, camisetas etc con motivus serranus.

La frora y lus animalis salvahis son albondantis y divelsa. Robri anque aquí se huchean matochus (meluhu, carvallu, serval y almez), ancinas, castañus, alcornoquis, madroñus haguarzus, berezu, haras, cornicabras, alisus, chopus, acebus, pinus, helechus, .... y d’animalis, linci ibericu, lobu, luntrigas, gatu montes, tehonis, hineta, cibueñas negras, agila rial, culebrera, calzá, alconis, buhus, gurullas, garzas, milanus lagartus, ranis, bastardus ....

Ran naandu nun chaguazu.

Lus 19 pueblus que cuaheringan la Sierra ‘e Gata son a cá cual mas enteresanti, tos tienin argu pa guipal y paseal polas sus callis y alreoris. Valverdi ‘el Fresnu, Elhas, San Martin ‘e Trevehu, Trevehu, Cillerus, Villamiel, Acebu, Hoyus, Peralis del Puertu, Villasgüena ‘e Gata, Santibañiz el Artu, La Torri ‘e Don Miguel, Gata, Hernan Periz, Cahalsu, Rebreillu ‘e Gata Descargamaria, Torrecilla lus anhilis y Villanueva ‘e la Sierra. Cá unu con el su encantu particulal, las sus piscinas naturalis, las sus casinas serranas, las sus ilesias .... un tesoru pol descubril.

Paisahis

Ver/Escribir Comentarios (3)

Paseu pola Sierra 'e Gata; part 1: Santibañiz el Artu

20/07/2006

Güenu hadi tiempu ya que nu autualizu el mi blog y es pol qu'andau mu liainu nel mi labutu y alúu pos las vacancias que me las é pasau ena Sierra 'e Gata, recorriendu to lus pueblinus, to lus 20. Asina qu'agora toca endilgal las retratauras hechas a tos lus lugaris que m'an petau y describil un poquinu sobri ellus.

Velequi comu nu pue sel d'otru mou las primel afotus son del cotorru, Santibañiz el Artu.

Qué puemus guipal pa Santibañiz.... pos las sus callis toas en barrera comu nu pue sel d'otru mou. Las sus casinas tipicas serranas hechas con piedra, la muralla (pola que se pue pasal pordendima con cudiau) el castillu (lu que quea craru), lus miraoris ( dendi el miraol la traición y dendi el terregal se pue guipal cuasi que to la sierra y mas allá), la ilesia San Pedru, la ermita 'el Cristu benditu, las huentis que son unas pocas:

- La huenti las víñas, la huenti pica, la huenti lus frailis (esta tie un paseu mu puliu entri castañus y ancinas pol una calzá 'e piedra), la huenti fria, la huenti el calvariu, la huenti las colmenas, la huenti la traición, la huenti las eras, la polvorosa anque nu seya una huenti sinu un manatial d'agua sulhurosa con pueris curaoris), asina que si nu quies bebel na en cualquiel de las tabelnas ya sabis a enllenal el gañoti enas huentis de agua crara y fresca, anque polas nochis andi mehol s'esta es remohandu el gañoti enas tabernas del bahu nogal.

Casinas tipicas 'e piedra, mu serranas.

Castillu

Ermita el Cristu benditu

Zahurdon to esfarfallau pol caminu la huenti lus frailis

Detalli la pila la Dorra Zahurdon

Piscinas naturalis

El castillu San Huan "e Mascoras (Santibañiz el artu amus ...)

Dendi el pantanu el Bolbollón el pueblinu nel cotorru.

Ver/Escribir Comentarios

Inicio | Archivo | Categorías
hoteles en españaempresascursos gratispaginas amarillasrestaurantespisos barcelona
Búsqueda
Sindicar
Post (RSS2)

Añadir Feed a:

Archivo | Quieres crear un Blog aquí
Sitio desarrollado, diseñado y gestionado 100% con Software libre: GNU/linux, GIMP, PHP, MYSQL, APACHE, ...