¡Crea tu Blog Ya!

Ver Más Blogs

GuGara.comSantibañez el Alto

Santibañez el Alto

Santibañez el Alto

El Principinu cumpli añus

07/05/2006

El cumpliañus del Principinu

El principinu d'Antoin Saint-Exupery a cumpliu añus n?estas últimas semanas. Ya tieni 60 añus y 7 dendi que deprendio ehtremeñu gracias a Antoniu Garriu.

El principinu é el libru juntu cona Biblia y el Capital de Marx mas trauciu.

Aojalá ubiera mas librus emprentaus n'ehtremeñu, nu puey sel que la palra quey relegá a las poesias. Nu é por jadelis 'e menus peru chega un momentu que petaria leel otras cosas n'ehtremeñu a parti las poesias y toas las propuestas oltograficas y gramaticalis que s'alcuentran ena redi (las que creu que naidi jadi casu, escomienzandu por mi mesmu).

Ay que sacal l'ehtremeñu de los pies 'el braseru d'endentru las casas, sacalu a la calli en tos los sentius. N'ehtremeñu se puey jadel el amol, se puey jadel matematicas, deprendel otra palra, jadel la matancia, filosofal, dal una clasi d'anatomia y dil a mercal a la praza. Ay que vivilu, sentilu, querelu dali el valol que le quitarun y to esu sin tenel la necesiá d'una catedra, sin aceamia 'e la palra.

Gúenu voy a ehal una mijina 'el libru pa que asina los que nu lo tengan puean guipal lo puliu que quea y asina dilssi nun verbu a mercalu.

La mi vida es un aburriéru. Yo cazu gallinas, los jombris andan a cazalmi. To las gallinas se paecin, y to los jombris se paecin. Asina que m'aburru una miajina. Pera, si me domesticas, la mi vida será coma alumbrá pol el sol. Destenguiré deseguía un ríu de pasus qu'haberá de sel dife­renti al de to los otrus. Los otrus pasus me jacin escuendel­mi baja tierra.

El tuya jadrá qu'asomi p'ajuera 'el jochi, comu una músi­ca. ¡Y amás mira! ¿Ves velaí abaja los trigalis?. Yo nu me jincu el pan. El trigu pa mí es inútil. Los trigalis nu me train dingún recuerdu. ¡Y esu, es tristi! Pera tu tienis cabellus colol oru. ¡Altoncis va sel maravillosa cuandu m'haigas domesticáu! El trigu, qu'es doráu, jadrá acordalmi de ti. Y m'ha gustal el ruíu 'el vientu en el trigu...

El zorru se calló y estuvu mirandu una tupa tiempu pa?l prencipinu.

-~Pol favol... domestícami! -iju

-Bien quedríe yo, respóndió el prencipinu-, pera nu me vaga muchu. Tengu amigus pol descubril y una tupa cosas que conocel.

-Solu se conoci lu qu'ha síu domesticáu, -iju el zorru-. A los jombris nu les vaga ni pa conocel na. Mercan to jechu an ca los vendeóris. Pera comu nu esistin pa na vendeóris d'a­migos, los jombris ni tienin amigus. Si quieris un amigu, ¡domestícami!.

-~Qu'es prejisu jadel? -iju el prencipinu.

-Es prejisu tenel mucha pacencia, -respondió el zorru-. Al prencipiu, vas a tenelti que sental entovía un pelma arretiráu de mí, asina, ena yelba. Yo miraré pa ti de respajilón y tú nu tienis qu'idil na. El lenguaji es juenti de malentendíus. Peru ca día, vas a poel sentalti un poquinu más cerca.

A mañana vinu el prencipinu.

-Juera síu mejol venil a la mesma hora, -iju el zorru-. Si vienis pol ejempru, a las cuatru la mentrasiesta, endi las tres voi a escomenzial a estal yo felí. Contri más s'acerqui la hora, más felí voi a estal. Dás las cuatru, ya estaré yo to pen­dientitu y encalmáu vivu; ¡descubriré el preciu la felicidá! Peru si vienis cuandu te s'?antoji, na voi a puel sabel enjamás a cuala hora ejal aviáu el mi corazón... Es prejisu qu?haiga ritus.

-~,Qu'es un ritu? -iju el prencipinu.

-Es algu tamién olviáu abondu, -iju el zorru-. Es lu que jadi a un día sel diferenti, a una hora, de las otras horas. Los cazaóris, pol ejempru, se gastan un ritu. Los juevis andan de baili con las muchachas ?el pueblo. ¡Altoncis, el juevis es un día maravillosu! Me voi de paseu renti a los parralis. Si los cazaóris estuviesin de baili cuandu se les antojasi, to los días serien apecíus, y me quearíe sin vacacionis.

Asina qu'el prencipinu domesticó al zorru. Y cuandu la hora la ía estaba prósima:

-~Ah! -iju el zorru-... Voi a lloral y to.

-Es po-la tu culpa, -iju el prencipinu-, yo nu quería jadel­ti mal dengunu, pera tú quijisti que te domesticara...

-Craru, -iju el zorru.

-~Pera si vas a lloral y to! -iju el prencipinu.

-Craru, -iju el zorru.

-~Altoncis nu salis ganandu na!

-Si salgu ganandu, -ija el zorru-, pol causa 'el colol 'el trigu.

Aluegu añadió:

-Vaiti a vel de nuevu a las rosas. Comprenderás que la tuya es única en to'l mundu. Güelvis endispués a idilmi adiós, y te jadré el regalu d'un secretu.

El prencipinu se jue a vel las rosas de nuevu:

-Vusotras nu seis apaecías a la mi rosa ni pa na, vusotras nu seis na entovía -las iju-. Naidi vus ha domesticáu ni háis domesticáu vusotras a naidi. Vusotras seis comu era el mi zorru. Nu era más qu?un zorru apaecíu a cienmil zorrus. Pera yo le jidi el mi amigu, y es agora únicu en to'l mundu.

Y las rosas bien rescocías que se pusun.

-Vusotras seis bellas, pera estáis güecas pol drentu, -las iju entovía-. Nu mereci la pena moril pol vusotras. De sigu­ro qu'un simpli caminanti puél llegal a creel que la mi rosa se paeci a vusotras. Pera ella sola es más emportanti que toas vusotras, puestu qu'ha síu a ella a la cuala regué. Puestu qu'ha síu a ella a la cuala pusi embaju un globu. Puestu qu?ha síu a ella a la cuala maté las orugas (salvu dos a tres pa las mariposas). Puestu qu'ha síu a ella a la cuala oyía quejalsi, u jechalsi alabancias, u mesmamenti avedis callalsi. Puestu qu'es la mi rosa.

Y golvió p'andi el zorru.

-Vai con Diós, -iju...

-Vai con Diós, -iju el zorru-. Velaquiii el mi secretu. Es mu simpli: Namas se puéi vel bien con el corazón. Lo esen­cial es envisibli pa los ojus.

-La esencial es envisibli pa los ojus, -repitió el prencipi­un, p'alcordalsi.

-Es el tiempu qu?has perdíu con la tu rosa la que la jadi a la tu rosa tan emportanti.

-Es el tiempu qu?hei perdíu con la mi rosa... -iju el pren­cipinu p'alcordalsi.

-Los jombris s'han olviáu d'esta verdá, -iju el zorru~. Tu nu debis olviala. Te se quea responsabli pa siempri de to lu qu?haigas domesticáu. Tú eris responsabli de la tu rosa...

-Yo soi responsabli de la mi rosa... -repitió el prencipina p'alcordalsi

Licencia:CC Reconocimiento NoComercial SinObraDerivada

Comentarios

Escribir Comentarios






Etiquetas html permitidas: <a href> <em> <blockquote> <strong> <cite> <code> <ul> <li> <dl> <dt> <dd>



Inicio | Archivo | Categorías
hoteles en españaempresascursos gratispaginas amarillasrestaurantespisos barcelona
Búsqueda
Sindicar
Post (RSS2)

Añadir Feed a:

Archivo | Quieres crear un Blog aquí
Sitio desarrollado, diseñado y gestionado 100% con Software libre: GNU/linux, GIMP, PHP, MYSQL, APACHE, ...