Santibañez el Alto
15/09/2006
Quieru piil perdon pol nu sel un güen escribiol y nu sabel idil to lu güenu que tienin las Hurdis, esti post es simplementi una escusa p'autualizal y endilgal dalgunas afotus "e las Hurdis hechas esti vranu.
“Si en toas partis ‘el mundu l’ombri es ihu la tierra, enas Hurdis la tierra es iha lus ombris” Miguel de Unamuno

Las hurdis escomienzan andi acabiha la pantasia’l sueñu.
Las Hurdis estan situás al norti la provincia Cazris, linda cona Sierra ‘e Gata, El Ambroz y al norti cona provincia Salamanca. En total el su terrenu es de mas de 508 km2 acomuelgaus d’estoria, paisahis y traicionis.
Las Hurdis estan hechas enus lombus ‘e las Sierras Las Mestas, La Correera, Cordón y El Retamal y entri ellas lus vallis El Ladrillal, Del Riu Hurdanu, el Esperaban y el valli ‘el riu Lus Anhilis. Se puen vel y subil a lus picachus ‘El Mingorru y la Bolla de 1627 y 1519 m asin comu a la Corchera de 1592 m.
Las Hurdis tieni una mu espléndida vehetación: helechus, haguarzus, haras, lirius, berezu entri lus arbustus y arbus comu alcornoquis, castañus, cerezus, ancinas, olivus, tehu, matochus y carrascus anque tamién puen velsi pinus y ucalitus que s’an plantau pol me las lumbris qu’algunus desalmaus hadin (comu’l de hadi tres añus andi prendio parti Aldehuela y Erias)
Con estus montis y arbus comu no tamién ay abondu animalis que pues alcontralti comu la cabra montesa, comadrehas, conehus, gatus montesis, hinetas, habalinis, dorras, luntrigas etc comu tamién águilas, azoris, buitris, milanus, perdicis, etc lagartus, vivoras y bastardus tamién pues alcontralti ... Antañu se sabi q’ubu osus, ciervus, lobus y algotru animal qu’ogañu de siguru nu salcuentran ya pol me las presonas.
Lus rius mas emportantis ‘e las Hurdis son el riu Hurdanu, el riu Ladrillal y el riu Lus Ánhilis, peru ay abondu regatus y algotrus rius mas chicus uqe hadin piscinas naturalis d"agua limpia y fresca, andi pues dalti un güen chapuzón nel vranu.

Piscinas de las Erias
La riqueza traicional ‘e las Hurdis de siempri a estau basá enus sus frutus naturalis: corchus ( la mehol miel la hurdana sin lugal a duas) , olivus, la corcha, ceredas erc peru dendi hadi unus añus el turismu tamién s’a convertiu en una huenti emportanti d’ingresus. Las Hurdin ya un son lu qu’antañu huerun, agora puen guipalsi las tipicas casinas hurdanas paré medianil con una casa levantá ‘e ladrillu en cualisquiel alqueria. Anque entovía y menus mal se tienin en pie güen númiru d’ellas sobri to enas alquerias. Las casinas tipicas hurdas es una cosa mu enteresanti que mereci un apartau especial si soy escapá y tengu arbeliá algún día de hadelu.
Casas del Gascu
Luis Buñuel ihu ena su pelicula que no sintio cantal denguna canción enas Hurdis, quicias hué pol regañu lus hurdanus a la ora de labutal, henti curtia pola naturaleda y el labutu que si sabin hadel peronias emportantis comu lus antruehus, la enrramá, la carvochá, la matanza, el robu l’albehaca, la gaita y el tamboril que puen sentilsi en cualisquiel alqueria que s’alcuentre hadiendo harana pol chica que seya.
Polas Hurdis se puen hadel abondu rutas pol mitá el monti, vel enteresantis muestras d’artesania, vel petroglifus, manducal pratus tipicus y sobri to disfrutal la ospitaliá las sus hentis.

Es una lastima que un seya yo un güen escribiol pa idil to lu güenu que tienin las Hurdis, lugal máhicu qu’ay que descubril paseandu polas sus alquerias y palrandu conas sus hentis y orvial la leyenda negra que pesa sobri ellas sin orvial la verdaera esencia ‘e las traicionis que pocu a pocu s’estan queandu comu n’algotrus lugaris d’Estremáura pol querel sel moelnus sin sabel dali el valol que verdaeramenti tienin. Nu ay que teneli arregañu a lu qu’antañu huerun y lu que lus mayoris mus eharun, leyendas y traicionis.

Licencia:CC Reconocimiento NoComercial SinObraDerivada
Archivo
| Quieres crear un Blog aquí
Sitio desarrollado, diseñado y gestionado 100% con Software libre: GNU/linux, GIMP, PHP, MYSQL, APACHE, ...